La calidesa que atorga la fusta usada; calidesa humana i al mateix temps calidesa natural;  així com la capacitat d'aquesta de suggerir colors i composicions, en un ball desconstructiu de matèria i llum, en el qual la tècnica pictòrica ha de  ser molt acurada, m'han capturat.

    La fusta i la pintura es converteixen en actors igualment fonamentals de l'obra final. No és la fusta simplement un suport passiu i anònim que ens mostra la pintura, la llum. També l'oli, la pintura ens mostra la fusta i ens incita a estudiar-la i a observar-la; les vetes, els tons, la feina pictòrica que realitza com a part del dibuix (color i línia); i li confereix un valor artístic que per sí mateix, com a part d'un moble, una caixa... no seria capaç d'assolir.